El Priorat, situat al sud del Principat, forma part de les comarques de la Catalunya Nova, el territori ocupat pels sarraïns fins al s.XII. Conserva vestigis d’èpoques pretèrites que ens fan viatjar en el temps, entre els més llunyans la fortalesa sarraïna de Siurana, capital de l’extens valiat del mateix nom, a l’interior de la qual s’hi han trobat les restes d’una de les mesquites més antigues de Catalunya. La reconquesta cristiana, iniciada pel rei Ramon Berenguer IV, va comportar l’edificació d’esglésies i monestirs per tal de difondre la nova fe.
L’església de Siurana n’és un bon exemple, construïda al s.XII, és una de les poques esglésies d’estil romànic que es conserven al sud de Catalunya. La cristianització va llegar-nos el monument més destacat de la comarca: la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei. Fundada a finals del s.XII, inicialment de dimensions reduïdes, va ser ampliada i reformada al llarg dels segles fins a arribar a tenir l’aspecte neoclàssic que avui podem entreveure.
El Priorat d’Escaladei fou durant segles una administració poderosa que entrà sovint en conflicte amb la casa de Prades, senyors de bona part de la resta del territori prioratí. El comtes de Prades bastiren el castell que domina la vila de Falset al s.XII, que passà de família en família fins a arribar a mans dels últims senyors de la població, els Medinaceli. Aquests feren aixecar al s.XVII el seu palau a la plaça de la Quartera (actual Ajuntament), una de les places més boniques del Priorat, ben a prop de la qual, una altra família noble, els Azara, construïren la seva residència (actual seu del Consell Comarcal del Priorat). Són testominis d’aquest esplendor les belles façanes d’ambddós edificis.
La industrialització de Catalunya del s.XIX també arribà al Priorat, tot i que modestament. L’explotació minera de la conca del Siurana, ens ha llegat un complex miner-metal•lúrgic dels més importants del país al poble de Bellmunt.
Els aires de modernitat i les noves tendències avantguardistes d’inicis del s.XX, juntament amb el moviment cooperativista, van deixar la petjada d’arquitectes rellevants com Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. Pare del modernisme rural, va projectar les anomenades catedrals del vi, concretament al Priorat, els cellers cooperatius de Falset i Cornudella de Montsant.
